You only live once

28 febrer The Sea (dormir en la playa) Aquest mati ens hem llevat amb uns cops a la furgoneta a les 7 del mati. A New Zealand no pots dormir dins del cotxe fora dels campings en els que has de pagar, l'unica excusa possible es que nagis begut i no et sentis com per conduir. Nosaltres ja ens preparàvem per la bronca i una ampolla buida de vi dorm als nostres peus. Per la nostra sorpresa eren els bombers amo un avis de Tsunami. Un bon "Susto" ja que el Gonzò estava aparcat a la sorra de la platja i no ens hagues fet gracia despertar-nos amb una onada de 3 metres que s' esperava per les 8.30h. Hem anat a un turonet amb tots els habitants del poble que viuen a menys de 5 metres d’alçada  del mar i hem esperat al Tsunami que l'havia provocat un terratrèmol a Xile i ja que no ni ha res entre Xile i NZ, els meteoròlegs  esperen una onada de 3 metres que copegi NZ. Al final no ha arribat a res, potser la hora no era la encertada, diuen que pot trigar unes 4 hores més. Qua

26-27 febrer Stewart & Ulva Island A les 11 del matí em desembarcat a Stewart Island, es una illa com Menorca de gran, però només te habitat uns 4 km quadrats de poble, la resta es un parc nacional. Només viuen 150 persones i de turistes unes 150 mes. Veient les posibilitats de l'illa, em deixat les motxilles a un Backpakers i em marxat d'excursió a una petita illa que es diu Ulva Island i queda en miq d'una gran badia que fa la mateixa Stewart Island, em carregat el menjar a les motxilles i em agafat un taxi barca on caven 10 pers. I triga 5 min. en arribar. Allà em agafat un Ilibret "gratuit" per espanyols, on explicava el tipus d'ocellets que vas veient i ens hem posat en marxa a cercar-los. Hi ha varies caminates que et fan conèixer la illa sencera, nosaltres els em fet tots. Els camins estan molt marcats i molt preparats. En tot moment estàs envoltat d'arbres altíssims recoberts de molsa, el color es molt intens i de cop i volta desemboques a una

24-25 febrer Dies de pesca II (cont.) Les coves Glowworm son com el clavegueram de la muntanya. Aquestes les han preparat i entres a dins i després de caminar 500 metres dins la muntanya per unes passarel sobr l’aigua, hi ha posat unes barques per endinsar-te per un llac subterrani i veure els sostres de les coves plenes d'una espècie de larva que te Ilum com "les "luciernagas" , les Glow, i que a plena foscor fan un veritable cel d'estrelles. La veritat tota una experiencia. Hem arribat al poble més sud de la illa sud, es diu Bluff. Només hi viuen 200 persones, però es famós per les seves ostres. Queda a 30Km de Invercargill i a la punta de més a baix hi ha una colina amb un mirador des de el que pots veure com es corba l'horitzó, brutal. Tens una vista de 360° impressionant. Per la resta, es un poble horrible i mig fantasma, ja que només té el port de mercaderies i quatre cases. Des d’aqui demà agafarem el ferry cap a una illa enorme que es diu Stewart Isla

24-25 febrer Dies de Pesca Fa dos dies la Merche es va emperrar en comprar una canya de percar. Jo estava en contra. -Així soparem més varat i menjarem peix. Com sempre va guanyar el mateix... Ella Com diuen aquí: A casa meva mano jo i la meva dona em deixa dir-ho! Estem menjant carn! El peix ni veure'l Pescar al riu no es tan facil com deia el paio de la botiga i més sense posar cucs a l'ham, ja que aquí no et deixen. Ni jo he aconseguit pescar, i això que com tothom sap, tinc un do especial per la pesca, una técnica... Haurieu de veure amb l'art que llenço l'ham, faig por, sobre tot si em veieu en calçotets en mig d'un riu fredíssim amb una puta canya poseida de pescar. Ha valgut la pena la despesa de la canya i la puta licencia de pesca, només per veure la Mercè canya en mà, doblegant l'esquena enrere per fer arribar l'ham el més lluny posible i aquest no surti de la canya. La seva caramirant la punta de la canya, com si d'una escopeta "encasquil

23 febrer Booking Milford Sound Desprès de quatre horetes de cotxe hem arribat a Te Anau, el poble principal de Fiorland National Park i a on hi ha la oficina per a fer les reserves (booking) de la ruta Milford. Per que us feu una idea la ruta Milford comença amb un creuer que et porta a l'altre banda del Ilac Te Anau, Cuatre dies de caminada pels fiords dormint a tres Huts (refugis) i un altre creuer per no se quin llac que et porta al poble que dona nom a aquesta caminada. Desprès un bus de 5 horetes et torna a Te Anau Down. Com que els refugis tenen una capacitat de 90 persones, nomes deixen fer noranta reserves, com has de pagar-ho tot abans de començar, 280AUD (140€), per desgracia nostre, no tenen llista d'espera. Si algu no es presenta al primer creuer, doncs es perd aquesta plaça, a no ser que algú canvií dates. Per això es tant difícil aconsequir plaça. La noia no s'ho creia, just al mirar-nos la següent data disponible, que deia seria al final de l'abril, a pa

20-21-22 febrer Guau!!! La entrada a la illa Sud ens ha deixat bocabadats. Hem agafat el ferri de dia per contemplar la arribada a la illa sud, centenars de petits illots que ens han deixat pas per arribar a port. En un primer moment ens ha semblat que el paisatge de tota la illa seria molt selvàtic i frondós, doncs la illa Sud te paratges d'interior totalment diferents. Un cop desembarcats ens em posat en marxa i la nostra sorpresa ha sigut quan endinsant -nos una mica cap a l'interior el paisatge es totalment de secà, res a veure amb la illa nord. Hi han milers de colines de color Ocre on apareixen prats plens d'ovelles i vaques pastant. El color verd ens ho brinden les agrupacions d'arbres que ocupen de tant en quan una part de la colina, com si d'una taca es tractes. Hem recorregut la costa Est fins arribar a Te Anau (costa Oest) per fer el booking a Milford. Pel camí vam parar a Kaikorua, un poble preciós de costa, famós per que pots veure foques, balenes i pin

19 febrer Cap a Wellington Avui ven  d’horeta ens em posat en marxa cap a Wellinaton, a uns 150 km d’Ohakune.  Abans d'arribar a la capital hem tingut la gran sort de parar en poblet de la costa i em dinat al costat de la plata en un gran descanpat de gespa ('Veient com una noia feia practiques de tir a l'arc, una imatge bastant peculiar per un barceloni. Arribats a Wellington i veient que no ens farà gaire calor pel sud, m'he comprat una samarreta tèrmica i em pogut gaudir d'una competició de Hip Hop al mateix carrer, en una de les places principals de Wellington, els participants eren de totes les edats, fins i tot un nen de 12 anys que tenia un ritme i una musicalitat que ja voldrien els demés. Em quedo amb una imatge, una senyora d'uns 70 anys, cabell totalment blanc a mitja melena, ulleres de sol, barret, armilla negra, vestida super moderna i roquera ballant al ritme del Hip hop i fent fotos, m'encanta! I com diuen aquí, it's amaizing!!!! Hi ha mom

18 de febrer The best track in the world Nova zelanda es el pais del treking, el que nosaltres anomenem bosc,  ells li diuen Parc Nacional, i es que el seu turisme es basa en aixo. Un pais amb un verd impressionant, que plou sis dies de cada set, no es una pluja forta, no cal obrir el paraigues, però no para de plovisquejar molt finament. Això fa que sembli que les plantes volen invair la terra i han comencen per NZ i  el setè dia, el que surt el sol es una explosió de bellesa amb un paisatges immensos i preciosos. Aprop de Taupo, al Tongariro National Park, existeix una ruta considerada la millor del mon pel national geografic, times, etc, anomenada Tongariro Alpine Crossing. La millor del mon? Home, es relatiu, ells es refereixen a la ruta de una jornada (Track), ja que a la  illa sud esta el treking (més d'un dia), que tenim intenció de fer però que està ple fins l'abril i que nomes 90 persones el poden començar cada dia. "Almenys el mes variat que he fet jo, cada hora

15 to 17 febrer Tuneado del Gonzò Hem passat uns dies una mica estressats, aquí els dies passen molt de pressa. Ja fa més d'un mes que vaig començar la meva excedència. Mai havia estat tant de temps seguit de vacances des de els 15 anys, la sensació es una mica rara, trobo a faltar les meves rutines, la feina (una abraçada a tota unecsa des de Nova Zelanda), el nadar cada dia, etc. Però per altre banda estic gaudint com mai. Hem tingut que comprar moqueta i fustes per refer el cotxe per dins, ja que estava fet una porqueria. L'hi hem arrencat tota la tapisseria i l'hem tornat a tapissar. Ens hem fet de nou el canape-armari que va al darrera per dormir. Hem arreglat la radio, finestres que no tancaven, cortines, etc. Tot això amb una mica de nervis per la pèrdua de temps que implica. Així que, encara queden coses per fer, que ja les anirem fent pel cami. Comencem Nova Zelanda

10-14 febrer Hasta los Webs La nostra estància a Auckland ha sigut com un part de set dies, Deu Meu! Com costa comprar-se un cotxe de vuitena ma! El Ir dia amb la Bella i el Demian vam veure la 1a casa amb rodes que a mi em va agradar molt, un Toyota estima molt preparadet, amb totes les coses de camping..... any 97 206:000 km. demanaven 3.500 dolars (1750€). Clar, voliem mirar mes per model i preu.  Ens vam assabentar que hi havia un mercat de aquests tipus de Vans car market", així que al dia seguent estàvem allà els primers, hi havien com unes 25 vans a quina mes atropellada i amb tropecientos mil kilometres, els preus oscil-laven entre 3000 a 7000 dolars, la veritat que ens va agradar una Toyota, igual model que la del primer dia però amb finestra en el sostre, que llàstima que estigues menys endreçada i mes cara. Cap mes Van alla ens feia tilin, pero vam agafar molt de criteri en relació cualitat, preu, km... i el que ens tenia mes preocupats, quin model podriem vendre mes rà

9 de febrer Auckland, a la troballa de cotxe Tenim nou telèfon 0064 226907842 Hi ha 12 hores de diferencia, no sigueu cabrons Em arribat cap a les 00:15h, aixi doncs ens hem quedat a fer nit al aeroport Cap a les vuit del mati, amb el mal d'esquena de dormir en un sofa, hem carregat les motxilles i hem anat cap al centre de auckland. Al trajecte hem conegut la Rachel Dobric, una noia de 17 anys que estudia diplomacia i que tenia un parell d'horetes Iliures i ens ha presentat la ciutat. Pel que em poqut veure aquí, sense cotxe no vas enlloc. New Zealand te millons de coses a fer i veure, des de balenes a pingüins pasant per trekings o pobles com Hobbietown a les muntanyes del "lord of the rings". Llogar-lo no es una opció, 2400NZD per 35 dies de una Campervan, que es com una furgoneta amb un Ilit al darrera, on pots dormir dintre, crec que per aquest preu podriem comprar una. Dema veurem, ens han donat una web www.trademe.co.nz A la tarda, la Bella, la amiga de la Merc

4 al 8 de febrer Cairns La costa est Australiana la recorren dos mars i un ocea. Té la  distancia de tres vegades Espanya amb el mar de Tasmània al sud entre Nova Zelanda, Sidney i Melbourne. Mes amunt arriba el pacífic al ben mig d’Australia amb Gold Coast i Brisbane com a primeres ciutats d’on comença la regio de Queensland. Entre aquesta costa nord-est australiana i les illes Fitzi, existeix l’últim d’aquests tres mars, el “mar de corall” i al ven mig d’ell, l’escull de corall mes gran del planeta, anomenat “ greta barroer reef”, la gran barrera de coral, visible des de la lluna tot i estar enfonsat al mar, encara que pocs metres en moltes parts. Cairns es la ciutat mes turística enfront d'aquest bosc d'algues i corall, que produeix més oxigen per l'atmosfera que no pas d'amazones. Centenars de taurons de més d'un miler d'espècies eviten la superpoblació de peixos, assegurant que no esgotin aquest bosc d'algues que produeix l'oxigen que necessitem per

2 y 3 de febrer Phillip Island 1r dia: little pinguins Guau! Avui em vist Pingüins. Just aterrar a Melbourne , em agafat un bus cap a les Phillip Island (130km de Melbourne) per poder veure little Pinguins. Es una experiència fascinant, em vist com els petits pingüinets, cap a les 21h, sortien de l'aigua en petits grupets i recorrien tota la platja per dormir en els seus nius. Es acollonant, cada dia fan el mateix, recorren 300m per arribar a la seva zona de descans, arriben esgotats, que monossss!! 2n dia: koalas i animalons de granja Ens em aixecat ven d'hora per veure koalitas! He de fer un incís dient-vos que el poble principal de les Phillip Island es diu Cowes, aquí una illa de cases de l'eixample es insignificant comparat amb una illa d'aquí. Be! Em preguntat la distancia per anar caminant a veure els koales i ens han dit " a 6 carrers" Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!! Cada carrer te 1 hectàrea de terreny plena de camps de blat i com