You only live once

31 Març De vuelta a Auckland Dimecres Ja tornem  a estar a Auckland. Hem d’ntentar vendre al Gonzò abans de diumenge 4, avui es dimecres 31 i estem cagats. Lo Ir que hem fet a primera hora, es deixar al Gonzò en el car Markets, aqui la majoria de cotxes son com el nostre amb llit darrera per viatjar i on el venedor ets tu mateixa  i pagues per cada 3 dies de tenir allà el cotxe.98$.  En aquesta època hi ha un 10% dels compradors comparat amb el desembre que aquí comença l'estiu, la demanda de camper vans es tan brutal que hi ha cua de compradors esperant que arribi un cotxe per comprar decent i poden pagar fins a 5000$, aixi que tenim molt poques possibilitats. A les 17h anem a buscar-lo per dormir i no fa falta gastar cales en habitació. Un cop el Gonzò col-locat amb la seva cara mes elegant, hem procedit a la 2a tècnica de venta, patejar per uns quants Backpakers per deixar publi i la 3a tècnica que ja teníem en pràctica, es la Web de Trademe, que es la que ens està donant més re

30 Marg FreeFallXtreme Avui ens hem llevat disposats a fer el ràfting a la foscor, a les coves de Waitomo, amb els nostres amics francesos, el Pierre, el Dan i l'austríac. Al arribar a les coves resulta que et tires pels rapits subterranis amb un flotador tipus neumàtic i els ràpits no ho son tant, aixi que hem decidit passar de pagar els 110$, tot i que si no haguéssim vist les glowworms famoses, potser seria el lloc adequat per fer-ho sense tants turistes. Però nosaltres les vam veure a Te Anau i a Milford, així que ho canviem per anar a veure que es això del Skydive Simulator. Aixi que ens acomiadem dels nostres amics canviant emails. Vauuu!!! Es el que ens han promès, la hòstia, molt divertit. A uns 20 km de Rotorua hi ha una ciutat que es diu Ngongotaha i a la carretera de l'oest una espècie de parc de natura. El Agrodome adventure site, a on a més de tenir ovelles de tots els tipus i colors, un be negre amb potes roses, abstrusos, cabres, etc. Tenen una part destinada a l

29 de març Hot water Beach Ens hem llevat a la platia d' Opito bay, un poblet de 13 habitans que esta en una espècie de peninsula petitona, dins la peninsula de Coromandel, on el capità Cook va desembarcar fa uns quants anys. Es una platja seguida d'un passeig de gespa natural amb arbres que apunten cap al mar.  Esta movisquejant i hem anat a esmorzar a Whitianga, a un bar que es diu Nina's cafe i ens hem fotut uns "ous Benedict", una especialitat de per aquí que li tenia ganes. Son 2 Ous pochee, bacon i recoberts de crema holandesa, sobre una torrada de xapata amb fulls d'espinacs frescos, delicios. També he provat un suc de feijoa que es una fruita tipus pera però amb pinyols. Textura aspra tipus pera, closca, pinyols i acides de la fruita de la passió. Hem anat a comprar-li km al gonzo. A NZ si tens un cotxe diesel has de pagar impost de contaminació per a cada KM que fas, per a compensar la diferencia que contamines envers a la benana sense plom. Encara ai

28 Març Wai-o-tapu Thermal Wonderland Aquest mati ens hem llevat en mig d'un bosc a on vam anar a petar ahir a la foscor. No ens varem donar compte que era com una granja que tenen llames i un fotimer d'animals morts de gana. Desprès hem anat a veure un parc termal. I es que Rotorua es una zona volcánica de la que treuen fins hi tot una central termoelèctrica. La zona us sonarà ja que es aquí a on està la famosa caminada de Tongariro Cros de la que ja vam parlar. A Wai-o-tapu Thermal Wonderland, a les 10:15h cada matí provoquen un Guiser. Es un forat a on surt el vapor d'aigua acumulat a les agües subterrànies, però que la pròpia calor desfà els minerals com sofre, i tapona la sortida, l'aigua es condensa, s'escalfa i acaba per provocar una explosió amb fon d'aigua inclosa, aquí uns cinc metres. Això passa cada 48 hores, més o menys, però com la natura no es exacte, pots estar dos dies sencers al davant d'un guèiser i que no passi res. Així que aquí el provo

27 Març Arribada illa nord Masterton-Napier-Taupo Avui de bon matí hem creuat el "Xarco"de nou i hem decidit pujar per la banda est. 1a parada: Masterton, un poble d'uns 16.000 hab. On hem buscat un Iloc xulo per dinar. La guia posa que te uns jardins per visitar que es diuen "Queen jardens", realment bonics, te un llac on pots pujar en patinet, un tren per la canalla que rodeja tot el parc, una especie de zoo amb uns yquans animalons i una area de picnic al costat del llac ideal per dinar, si passeu per Masterton us ho recomano. El nostre objectiu d'avui es arribar a lo mes a prop posible de Rotorua, aixi que ens posat al volant i cap a la hora de sopar em parat a Napier, un poblet de costa on hem aprofitat un hostel per dutxar-nos i després un fish and chips a un restaurant recomanat per la lonely planet on ens han trigat 1 hora a servir-nos la comanda, guau! Nosaltres li posem un 8, segueix guanyant el de Manahau. Hem acabat dormint a Taupo, reventats de

26 Març Vinets al canto, Regió de Marlborough Per falta de temps no hem pogut fer una caminada de 4 dies que recomana la Lonely planet que comença a la bora de Picton i es diu Queens Charlotte Track. Es tracta de bordejar el Sound que li dona el nom al Track, aquest si que es un Sound de veritat i no els de la Milford. Em intentat arribar en cotxe fins on hem pogut i de camí una senyora molt simpàtica ens ha descobert un raconet molt bonic a prop de casa seva per esmorzar, la zona de Picton està toralment estriada i forma una cinquantena de petites baïes algunes amb molt d'encant. La senyora ens ha convidat a pendre Café però teniem presa per visitar la zona vinicola. En la regió de Marlborough es on es concentra la major part de producció de vi blanc de Nova Zelanda, te un clima excel·lent x produir  Sauvignon blanc, Chardonnay i pinot gris i Noir. Em visitat una 1a casa que es deia “Mahí” i hem fet un tast de 2 sauvignon Blancs molt diferents, el primer molt tipic i el segon, al

25 Març El retorn a Nelson Es dijous i sabem que a Nelson hi ha nit de salsa a un garito que es diu Litle Rock, a veure que tall pel  mati hem fet una mica de turisme arquitectonic i culinari, hem visitat l'església i ens hem quedat  bocabadats de lo lletja que pot arribar a ser una construcció feta fa uns 50 anys, imitant a l'època del  romanic, nosaltres a Catalunya tenim autentiques Joies reliquies. Nelson es una ciutat que es caracteriza per cultivar tot el menjar orgänicament, sense additius ni pesticides i la majoria es cull a ma, a tot arreu trobes etiquetes de producte orgânic, des de verdures fins al Café. Per esmorzar i per dinar tens una gran varietat de quix de verdures, magdalenes salades i pastissos vegetals, nosaltres hem provat un de guacamole boníssim, una espècie de lasanya amb capes de crep de avocat amb diferents capes, una de pasta de mongeta, una de porro, tomàquet i formatget, impressionant! Durant la resta del dia hem anat a la biblio a fer temes d'o

23 i 24 Marg Abel Tasman Coast Track Dia 1: Aquesta vegada hem començat el track pel mar, amb uns kayaks des de el poblet anomenat Marahau. Recordeu que estem a la part més Nord-oest de l'illa sud al Abel Tasman National Park. El tram normalment dura tres dies, ja que tens tres estuaris i una platja que no es poden creuar si no es amb marea baixa, aqui li diuen "low tide" Nosaltres hem volgut fer-ho en dos dies ja que vam perdre un ahir per la pluja, tot i que el segon dia ens tocarà matinar molt per arribar a les hores de marea baixa als dos estuaris. Les cinc horetes de kayak, amb les que ens havien espantat, ja que desprès ens queden 4 hores de caminar, s'han convertit en tres, no se ben bé si per que la por a no arribar a temps ens ha fet corre molt o per que son uns exagerats, el fet es que hem anat de Marahau fins a TorrentBay en tres horetes tot i provant de pescar pel camí. Al arribar a la platja d'Anchorage ens esperaven el David i l'Anna, els catalan

22 de Març Farewell Spit i la Golden Bay Ahi a la tarda  ens vam trobar amb els catalans a Marahau, poblet de costa al nord-oest de la Illa sud, a dalt de tot a l'esquerra, i vam decidir fer un tram d'excursió del Abel Tasman Nathional Parkjunts Quan ens hem llevat, el dia no està per començar, ens han dit que estarà plovent fins la nit, aixi que hem marxat a inspeccionar la Golden bay, la cual acaba amb un braç molt estret que delimita la part mes llunyana del nord de la illa sud i es diu Cabe Farewell. La Golden Bay torna a tenir dos cares, la desolada quan està la marea baixa i no te gens d'aigua i la mes bonica quan el mar torna a deixar l'aigua al seu lloc. Hem caminat tota la bahia fins el final i hem travessat el farewell Spit Sorprenentment hem trobat un desert de sorra grisa molt clareta amb les seves dunes d'uns 200metres abans d'arribar al mar, val la pena arribar fins aquí, no te res a veure amb la Golden Bay. De tornada hem parat per provar a pescar

21 març Nelson Ahir a la nit vam arribar a Nelson, una de les gran ciutats de la illa Sud. Hem comprobat que ha Nova Zelanda també hi ha gent jove tarada, on estàvem a punt de dormir, van arribar uns desgraciats fent-se els graciosos i fent un trompo fora de lloc, uissshhh quin mastagot els hi hauria donat! Total, vam dormir en un altre lloc. Pel matí hem pujat a una petita colineta on tens un observatori amb vistes de 360 graus de tot Nelson. Es una ciutat molt extensa, aquí les cases no passen de 2 plantes d'alçada i per tant creix a lo ample. Te una baïa molt gran que normalment està sense aigua i es veu molt desolat. Hem passeiat pel centre de la ciutat mirant alguna ancla per mi i hem acabat a la llibreria connectats a internet i on per sorpresa hem conegut a uns noiets catalans que estaven fent la volta al mon en 1 any. El David i l'Ana viuen a Barcelona i també tenen un blog com nosaltres, i xerrant del tema també s'havien mirat el blog del Jony per que havien de via

20 Marc Kaikorua Bany amb foques De pujada cap al nord, hem parat un altre cop a Kaikorua, a la costa est. Aquesta vegada he aprofitat per a fer un banyet amb foques. Tota una experiencia que no havia tingut posibilitat de fer encara, i es que només hi ha cinc llocs al món on pots fer-ho. Dos a NZ, un a Mèxic, un a Maldives i un altre que no recordo. Total que a Kaikorua segurament es el millor lloc de tots cinc, ja que no tens el perill de ser menjat per un tauró curt de vista, a Mèxic i Maldives et podria passar i als altres llocs l'aigua es massa freda per a posar-te amb comoditat. Aquí l'aigua està a 16º, que no es pas calenta, però amb un vestit de neoprè de cinc mil-limetres i la novetat de les foques es passa be. La sensació d'estar rodejat de animals molt rapits, de més de 100kg, en el seu habitat i que et surten per a tot arreu, no es massa tranquil-litzadora en un principi. Et dones conte que si volguessin podrien menjar-te a trossets i ni ten adonaries. I es que

19 Març Llac Tekapo Avui hem arribat a la bora del llac Tekapo, així es diu el llac i una petitíssima població que te a la part sud del llac. Amb 4 casetes a quina mes impressionant, la resta del poble només te Hotels, campings, Backpakers i 2 bars restaurants. Es el poble perfecte per venir a relaxar-te, la gent es dedica a caminar, fer una volta en bici i fer un banyet a un Spa amb unes piscines d'aigua calenta natural. Per inspeccionar be la zona, de bon matí hem llogat unes bicis i hem donat una volteta al llac. Aquest poble te la Església amb les millors vistes del mon, es una petita capelleta solitaria, situada en mig d'una illeta enganxada al llac, es la "Church of the good shepherg" i te un gran finestral que dona al llac amb les muntanyes darrera (no saben na estos curas). Cap al mig dia, amb un sol espatarrant i després de l'esfors de les bicis, hem fet una visiteta a les piscinetes d'aigua calenta. Hi ha piscines a una temperatura de 38 graus i esta

18 Març Nevis Arc BELEN, LA MADRE QUE PARIÓ A TÚ HIJA !!! Al final ho ha fet... Veieu la cara que tinc, sembla pànic, oi? No, no ho sembla. Ho és!! Es pànic i del de debò. Al final ho ha aconseguit, aquesta boixa ha aconseguit que em tirin d'un edifici de 20 plantes i per si fos poc al arribar a baix em facin sortir despedit endavant, l'equivalent a la distancia d'un camp de basquet Per cert molt recomanable, i una vegada estas pujat, ja no pots dir que no, així que es perfecte pels que s’ho rumien massa. El que si que us aseguro es que no us arrepentireu de fer el Nevis Arc si paseu per queenstown.

17 Marc Queenstown primer dia Avui hem arribat a Queenstown disposats a fer la bogeria del segle, saltar el "Nevis Arc", una espècie de puenting on t'agafen per la cintura, caus 70m (caiguda lliure) i acabes com un gronxador, i l'altre bogeria que vam veure a Queenstown va ser fer un vol acrobätic amb un avió tipus els de competició de Red Bull, super petit i lleuger. Aixi que hem arribat a la ciutat disposats a tot, però una mica tard Der fei-ho tot, aixi que hem dosificat les bajanades. Avui hem fet el vol acrobätic amb la companyia JacAir. La 1a en volar he sigut jo! El pilot ha fet milers d'acrobacies, cap per vall, de costat, caient en espiral, volta de 360 grau... després hem sobrevolat les muntanyes de ven a prop, sembla que siguis un ocell i puguis arribar on vuiquis, la sensació de "vista de pajaro"; Els pilots estan esquifits, diuen que fent piruetes trenques la barrera del so"i la sensació que tens quan peses 300kg, es que lluites contra