You only live once

29 de maig The missing day Com sabeu el temps es relatiu, es només una manera de mesurar present, passat i futur, ja que sinó no tindriem aquests conceptes, que per altre banda, els estudis moderns de física, com la teoria de les cordes "strings" i la dels forats negres, aseguren que no existeixen. Segons els fisics contemporanis tot succeeix a la mateixa vegada i som nosaltres els que al mirar-lo des de un Iloc concret fem el temps. Total que no sé com ho hem mirat la Mercè i jo, però vam sortir el 28 de maig de Cook islands, hem volat tres horetes i ara estem a 30 de maig. Es a dir,  el dia 29 no ha existit. Ho sento pels que fan anys, aquest any no ha pogut ser. 30 - 31 de maig Principi de la tornada, Auckland Desprès de dos dies tontos a Auckland, ja que es una ciutat que no val la pena. Potser l'unic lloc de nova Zelanda que no val la pena visitar, almenys en el nostre parer. No te vida al carrer, excepte anar de compres, no té gaire cosa a fer. Un parell de cinemes

28 de maig Últim dia a la illa La última classe de tenis! Avui la hem fet tots 2 i ens hem acomiadat del profe, Malcom, un profe excel-lent, ens ha regalat la última classe, molt maco! L'últim dinar al mercat! Hem quedat amb la Maria per fer l'últim dinaret al aire lliure amb una ampolleta de vi Savingnon blanc que hem comprat. La última classe de salsa! Ens sap greu per que no hi havia gaires homes avui però estem molt contents de la resposta de la gent. La última festa salsera! En el HighTide, ens hem ajuntat els coneguts i amiguetes que hem fet a la illa: la Susana, la catalana, la Maria, la argentina, Lisa, la manager del gim, Anita i lanes, els propietaris del Gimnas, les dos couchsurfers, Dona, uns quans alumnes, etc Cap a les vuit del vespre, hem ballat el Rankankan d'exhibició i per la nostra sorpresa al acabar, ens han entregat uns regalets, el mes emotiu i profund, un "Ukelele" , una especie de quitarra petitissima, cordes juntes de dos en dos, es impres

27 de maig The Dancer of the Year Per fl!!!!!!!!!!!!!!!! Hem pogut veure uns ballarins com deu mana!! Avui s'ha celebrat el campionat per edats del "ballari del any" i aqui si que hem Vist un bon nivellet. La competició s'ha celebrat en el auditori del poble. Ens ha sorprès la escenografia i la il-luminació tan currada, la competició semblava una obra de teatre. Competeixen per edats i per sexe i hi ha 2 tipus de prova. La primera prova te dues parts, una de coreografia lenta, on cadascun presenta la seva pròpia cançó i coreo, la segona part obligatòria, on els musics en directe toquen diferents ritmes amb percussio i es tracte de ser creatiu i jugar amb la musica. La segona prova es de rapidesa, es la habilitat de moure els malucs en plan rentadora, per les noies i els genolls, obrint i tancant, pels homes. Es espectacular i has depracticar molt. En dos segons estas esgotat i aixo que vas a dos per hora. Increibles. Haurieu de veure els nens i  les nenes de 10 anys a

26 de maig Highland Paradise Tothom ens ha comentat, que la millor Island Night es la del "Highland Paradise", així que, després de veure una colla poc profesional en el Staircase, hem anat a veure aquest. Resultat: tots! Una colla d’amateurs. Pels turistes esta molt millor que el de la primera vegada i les musiques, les cançons son precioses i et fan una espècie de performance, explicant l'origen d’aquella dansa. Els ballarins deixen molt que desitjar, hi havia una mastodonte pegui, que segur que aquesta paga milionades per ballar, després una guapíssima que va neixer sense la gracia i el somriure. En aquest espectace pagues 79$ i t’entra el sopar de Bufet lliure... be! Pienso pa los pollos. En aquestes alçades, nosaltres ja no som turistes. Per cert, hem trobat a "cálico electrónico", el super heroi web. Recordeu de qui parlo? Mireu a internet. Viu a cook i es presentador de la Highland Paradise!

25 de maig Els dimarts, al cine i windjammer Després de tornar d'aquest trosset de paradís, que es Aitutaki, just el mateix dilluns d'arribar, vam anar a sopar suposadament al millor restaurant de l’illa,"windjammer". Hem sopat amb la Maria, ens ha fet un gran favor de venir-nos a buscar al aeroport i sempre ens ajuda en tot, es un encant de dona. El sopar va estar a l'alçada de lo esperat, la tonyina que vam demanar estava en el punt exacte, deliciosa! En general, es un restaurant conservador i poc creatiu, materia prima i peix super fresc, aixi s'asseguren el tir. Els dimarts, a Rarotonga, es el dia del espectador al cine, avui fan la peli de "Lao's, last dancer", hem anat uns quants de la colla de la Maria i nosaltres. Abans d'entrar hem fet un mos en un garito de fish and chips, "'flying boat", on tenen peix super fresc i economic ja que es un club de pesca i pesquen més del que gasten. A part de nosaltres cinc, en el cine,

22 al 24 de maig Aitutaki Un dels mil llocs que veure abans de morir. Com estem farts de tant treballar, marxem de vacances per relaxar-nos una mica i superar l'estrès de les noves mesures del Zapatero. El famós Ilibre " mil sitios que ver antes de morir” inclou Aitutaki com un d’ells. Com descriure-la? Es difícil descriure el lloc mes maco que has vist mai, o almenys la illa més maca. Algú va dir-li "Piece of heaven" (un trosset de cel). Recordeu quan parlava de polinesia francesa, de bora-bora, i explicava que hi ha tipus diferents d'illes, que els atolons son mes  antics i estan enfonsats del mig. Tenen petites illes al voltant fen un cercle. Aquesta ès molt antiga i te un un lagoon de 10 metres de fondaria a la part més profunda, però a més, es quasi tot de sorra blanca, excepte quatre trossets de corall caiguts del cel, que fan petits jardinets protegits per un escull, precios i ple del vida, al voltant. Milions de peixos volten per aquest lagoon pla com una

21 de maig Salsa Night Avui, després de la classe de salsa hem anat al High Tide amb els alumnes. El paio del restaurant el Tui ha fet plàtan fregit, tot i que no té plàtan macho, ho ha fet amb un platan verd i no li ha quedat gens malament. La pizza deixa molt que dessitjar i el mojito l'haurem de veure. El tio ha flipat amb la gent que ha vingut, ja que els divendres no hi ha gairebé ningú i almenys hi havien 40 persones, no ha parat de donarnos les gracies. Ens vol compensar amb un creuer pel lagoon d'Aitutaki. Té un col.lega allà i diu que ens ho farà gratis. Això de anar fent contactes es la hòstia, 150$ estalviats. La Mercè ha fet un parell d'animacions amb batxata i salsa i a dormir, que demà marxem a Aitutaki

20 de maig Cross Island Walk El Cross Island Walk es el trekking més conegut de l'illa. Està força bé, son com tres horetes i creua la illa de nord a sud. Hem deixat la moto a la part nord i hem començat el nostre recorregut. Encara no portem 20 minuts i la Merce s’ha saltat una senyal i hem caminat com mita hora mes fins trobar una parella d’alemanys que tornaven per que no hi havia sortida. Tot tornant fins punt marcat hem xerrat amb ell i resulta que estan en uns bungalows a un kilòmetre nostre i paguen 180$NZ per nit. Ens han promes que no van trobar res mes economic, pero nosaltres hem trobat tres llocs per menys de 200$NZ la setmana. Esta vist que pagues el preu que estas disposat, ja que nosaltres no podiem haver pagat 24 dies a 180$NZ, impossible. Alla ens hem separat, ja que ells portaven dues horetes perduts i estan rebentats. Trenta minuts despres arribavem al cim amb una vista espectacular de l’illa. Dues horetes de jungla et porten a un salt d'aigua on un merescut

19 de 19 de maig Examen busseig Despres de deixar a la Merce a la seva classe de tenis matutina,  he caminat trenta minutets per la carretera fins el centre de busseig,  que queda al oest de la poblacio de Arorangi,  la mes nombrosa en poblacio. Tres, ni mes ni menys, tres cotxes m'han parat per prequntant si podien ajudar-me o portar-me, igual que a Espanya, vamos.. El pobre Ian Wheeldon, el prore, ha  tingut que traduir-me milers de coses. Us podeu imaginar un examen tipus test, com els de autoescola, amb aquelles preguntes ambigües o mal redactades? Doncs igual pero en anglès. Quaranta tres de cinquanta preguntes, aprovat!  Ja Soc Rescue PADI Diver, tot i que he de fer un parell de practiques més. A les 17:00h hem anat cap a la nostre Classe de salsa i despres a fer una cerveseta amb la Guadalupe.  

18 de maig Rastreo diving Continuant amb el curs de Rescue Diving hem fet les practiques a mar. La veritat es que es cansadíssim treure a un paio inconscient de l'aigua, i no et dic res pujar-lo vaixell. A mes, probablement estara mort, aixi que es un esforç en va. La part divertida del curs es la de treure't de sobre un tio amb pànic, que prova de apujar-se a sobre teu o estirar-te del regulador, etc També està molt bé jugar a "cuit i amagar" a sota l'aigua. Amb aquesta visibilitat, rastreig en "U " o en quadrats. Total tot el dia pujant i baixant de la barca, posant-te l’equip a tota hòstia i saltant a l'aigua, o traient-te'l per fer una respiració cardiopulmonar o quelcom així.

17 de maig Little Polinesia Avui he començat el curs de rescat submari Rescue Diver Com jo he d'estar tot el dia al centre de submarinisme aquest mati la Merce s'ha tret el carnet de moto. Pensàvem que li farien fer un examen i estava nerviosa, però al final li han convalidat pel de cotxe. Desprès de deixar-la a la seva classe de tenis diaria, això de cook islands la a tornat una pija de collons, he anat cap el Cook Islands Divers, el centre de immersió on he fet el curs. Primers has de fer un curs de primers auxilis, aixi que de moment ]a ser fer una respiracio cardiopulmonar (CPR) i un boca a boca, almenys el ninot no s'ha queixat. Despres hem anat a donar la classe de salsa de les cinc en punt i  ha aparegut el gerent de l'hotel Pacific, dels ressorts mes importants de l'illa, amb molt mala coordinació per cert, i es que això de la salsa està tenin molt de bum aquí a l'illa. En sortir de la classe hem anat amb la Maria Guadalupe al HighTide, un bar a on farem

15 i 16 de maig Sopar a la Catalana Els dissabtes, al Mercat!!! Aquesta nit fem un soparet amb la Susana , la Catalana i el Robert. Hem quedat que ells ens farien un "Ika Mata", una recepta molt típica d'aquí i es fa amb tonyina crua amb un rajolinet de llimona, pebrot verd i vermell, ceba, cogombre i lo mes important, llet de coco. nosaltres els hi portarem unes quantes pijotades, d'aquestes que l'Isma s'inventa i sorprèn a tothom. Busqueu al google sobre el suc de noni, el fan aquí. Del material que hem trobat al mercat i al super, hem fet: -farcellets de fulla de taro amb crema de formatge, passes i pinyons fregidets. - crema de carbassó i ceba amb pipes i nou moscada. - timbal de Guacamole amb curri picant. - Lichis amb ginebra, gelat de vainilla i puré de fruites. - boletes de fua arrebossades amb xips. i per que provessin el plaer de la Xocolata, els hi hem fet uns bombonets de xocolata d'oli i sal. ummmmmmmmm!!! Tot estava exquisit, la veritat que e